EL PLA DOCENT DELS DETERMINANTS DEMOSTRATIUS

Continguts:  els demostratius per a indicar la distancia en l’espai i el temps entre qui parla i el nom que determinen. 

Habilitats: expressió oral, recerca d’informació, millora de l’expressió (evitar la repetició de mots)

Actituds: actitud positiva davant la gramàtica en general.  

a)      Determinants demostratius.

a.1) Ha de concordar el gènere i el nombre del demostratiu amb el del mot al que acompanyen. Ex:  Aquell llibre, aquella cadira.

b)      S’ha de triar el demostratiu que més s’hi adiga. És a dir, hem de tenir em compte la proximitat o la llunyania del qui parla respecte del objecte del que parla. No és el mateix dir: aquesta cadira que aquella cadira.

c)       I per últim em de tindre en compte els demostratius que sempre funcionen com a pronoms: açò/això (proximitat), allò (llunyania), i els adverbials: ací/aquí (proximitat), allà/allí (llunyania)

Podem incorporar aquests continguts en activitats diverses:

1.       Fer una taula dividida en: ‘’mots masculins’’ i ‘’mots femenins’’ i fer targetes amb mots masculins i femenins. Amb açò, demanar als alumnes que col.loquen les targetes en el lloc corresponent.

2.       Posem tres llibres a diferent distància. Un el coloquem proper de la persona qui parla, un altre un poc més lluny i l’últim és el més lluny de tots. Així es com estudiem els demostratius: aquest llibre (el llibre es troba prop de l’emissor), eixe llibre (trobem el llibre més pròxim al receptor) i aquell llibre (el llibre està lluny de l’emissor i del receptor).

3.       Amb el mateix mode que l’anterior, però utilitzant  els demostratius que funcionen com a pronoms i els adverbials.  

4.       Una altra manera seria posar una corda d’una paret a l’altra de la classe. En ella, una X amb un ganxo. Aleshores, el mestre nomena un voluntari i li diu un demostratiu (de llunyania o de proximitat) i l’alumne ha de córrer el ganxo per la corda.

 Conclusió:

La finalitat d’aquestes activitats és que els alumnes utilitzen adequadament  de manera sistemàtica i automàtica el demostratiu correcte, sense haver de pensar-lo. A més, d’aquesta manera ho aprenen d’una manera dinàmica i divertida. 

ELS DETERMINANTS DEMOSTRATIUS

Els demostratius indiquen la distància en l'espai i el temps entre qui parla i el nom que determinen. 

Podem distingir dos tipus:

TIPUS DE DEMOSTRATIUS	MASC. SING.	MASC.PLUR.	FEM.SING	FEM.PLUR.
PROXIMITAT	Aquest	Aquests	Aquesta	Aquestes
LLUYANIA	Aquell	Aquells	Aquella	Aquelles.

També hi ha les formes este / esta / estos / estes i eixe / eixa / eixos / eixes, pròpies sobretot dels parlars valencians, que distingueixen la proximitat del qui parla (este), la proximitat del qui escolta (eixe) i la llunyania (aquell). 

Hi ha alguns demostratius que funcionen sempre com a pronoms:

—  açò / això (proximitat): Dóna-li açò de part meva. / No vull que faceu això.

—  allò (llunyania): Te n'has recordat d'allò que et vaig dir?

—  I es corresponen amb els demostratius adverbials següents:

—  ací / aquí (proximitat): Vine ací! / Seuré aquí, devora tu.

—  allà / allí (llunyania): Camina cap allà. / Vaig allí perquè vull veure allò de prop.

. 

"EL FACEBOOK", UNA EÏNA ¿ÚTIL?

 L’ensenyament s’adapta als temps i  a la societat en que es desenvolupa. Un exemple és el de l’ús a l’escola de les noves tecnologies. 

Però fer servir aquestes és un gran repte per a mestres i alumnes, a més de provocar gran desconfiança en els pares.

Per una banda, els mestres es troben amb grans dificultats a l’hora d’emprar-les a classe. En primer lloc, no han rebut cap formació per a aplicar-les a l’aula. Sols tenen uns coneixements bàsics d’informàtica. A més, les aules no estàn adaptades a aquestos canvis. Cosa que provoca que en lloc d’avançar les classes,  es retrasen i els mestres tinguen que tornar per uns moments al  ‘’model de classe tradicional’’, és a dir, amb apunts i fotocòpies.

Per una altra banda, els alumnes, associen el facebook amb entreteniment més que amb l’estudi. Però ells també opinen que emprar-lo trenca amb la monotonia de les classes i són més dinàmiques. Els seus pares, són més negats a aquestes tecnologies i no coneixen els seus avantatges.

Com a mestres i coneixedors de les noves tecnologies, veiem en aquestes una eïna molt útil a l’aula. Però en primer lloc deuriem de rebre una formació qualificada i  proporcionar als pares dels alumnes tota la informació necessaria per a conèixer el nou mecanisme d’ensenyament. I per últim creiem convenient combinar les noves tecnologies amb els mètodes tradicionals.

El bilingüisme no és sols conèixer una altra llengua.

Avui dia, la majoria de les persones controlen més d´un idioma, es a dir, són bilingües  ja que están capacitades per dominar dues llengues d´una manera igualitaria en diferents contexts comunicatius.

Lògicament, una persona bilingüe tindrà més ventajes per desenvolparse en la vida que una persona que no ho és. A més, segons diversos estudis les persones bilingües per natarulesa tenen el cervell més desenvolopat, no sols en contexts lingüístics sino, en la capacitat de respondre a certs estímuls de manera més automática que una persona que no ho és.

Encara que també es cert que una persona que no només controla una llegua poc adaptar-se també perfectament a la societat, doncs molta gent que per exemple sols domina el castellà a viscut tota una vida sinse preocupacions per saber sols un idioma. Però amb tot açò no em d´oblidar que una persona bilingüe està més capactitada per treballar al món laboral, per adaptar-se a altres societats, coneixent aquesta cultura i entenent a la resta de la gent.

Per exemple Catalunya el que vol és implantar el català en totes les escoles, no només pel fet de no pedre  l´idioma, sino per tindre més cultura, i que siga més reconegut l´idioma, perquè el català encara que parega que no, es un idioma que es parla en practicament tota la comunitat valenciana (encara que allò que esparle siga exactament valencià). El que pensé que es pretend aconseguir amb açò, es que la gent comencé a reconeixer altres idiomas, no sols el català, també el anglés, el francés, l`alemà, sense por a les dificultat, ni molt menys a altres cultures, perque el que hi ha que fer, es conéixer les riqueses del món, i ens perdem moltes coses, pel fet de sols conoixer un idioma.

Jo pensé que no cal saber tots els idiomas del món, però si per exemple elegir diversos, un a un, i anar aprenent-los poc a poco, perque no sols es aprendre un nou idioma, sino culturitzar-se y coneixer noves coses, tindre noves experiències, mitjançant convivències amb altra gent d`un altre país (les anomenades beques “Erasmus”) o altres fenomens d´inmersión lingüística per a favorir el bilingüisme  arreu del món.