Un reportatge que heu de veure.

Estimats pares i mares, tan sols volia recomanar-vos que véreu este vídeo perquè mostra una situació de què tots deuríem de ser conscients, i no ho som.

Hui en dia es malgasta molta menjar, i molts aliments, pensem que als nostres fills els falta menjar, i en realitat, al tindre tant, no saben que menjar o directament sempre mengen el mateix. A més per exemple, en els menjadors del col·legi, quan ixen famolencs, agafen una quantitat de menjar major a què en veritat mengen, només perqué tenen molta fam i pensan que tota la que agafen no és prou per a saciar-la, i encara que després la tiren no se senten culpables.

A més un altre problema està en el supermercat, on es malgasta molta menjar pel fet de que la seua data de caducitat és curta, d'algun defecte que tinga menjar que en veritat està en perfecte estat, o simplement perquè la caixa d'uns cereals s'ha rote un poc i per això la gent ja no la compra.

A més pense que tots havíem de col·laborar a frenar esta situació, reciclant d'alguna manera el menjar que es tira, perquè per exemple, com bé veureu hi ha un xic al final del vídeo, que busca discretament el menjar que els supermercats rebutja i que està en perfecte estat, i que tracta de reutilitzar.

Per favor, tan sols vull demanar-vos que vegeu este vídeo i que inculqueu als vostres fills que no juguen amb el menjar, perquè quan tireu quelcom que sobre, tan sols pensar en tots els xiquets del tercer mon, que no tenen cap a emportar-se a la boca, i que donarien tot pel que tirem diàriament

I només demane que penseu també, que amb tot el que es desprecia, podríem contribuir a canviar el món i ajudar a canviar esta situació alimentària

NOTES D'EDUCACIÓ, 30 MINUTS.

Aquest vidio parla dels models d`educació d`EUA, de Finlandia i de Catalunya, per el que des de el meu punt de vista està estructurats en tres parts.

En la primera parla del sistema o model educatiu d'EUA, on ressalta la importància dels directors, perquè aquests tenen un curs de preparació d`14 mesos abans d'exercir el seu lloc. Aquest model tracta de potenciar les capacitats dels alumnes, com la seua creativitat, perquè no empren llibres de text, perquè estos s'esforcen i treballen, i a més no sols potencien les seues capacitats sinó que tenen en compte no sols l'opinió del mestre sinó també la dels alumnes. A més les classes són de menys alumnes en què donen molta informació i estan més pendents d'ells, i també els professors, actualitzen diàriament un blog per a informar els pares sobre els seus fills

En la segona part, parla del model de Finlàndia, on els professors són seleccionats, per mitjà d'una prova, que només supera el 10% perquè trien als més preparats. L'escola i els llibres són gratuïts. La relació professor-alumne és més intima que en altres sistemes, perquè la professora menja amb els alumnes, i a més realitzen junt activitats com patinatge, música... També he de destacar que els assessors i especialistes estan amb els mateixos alumnes durant els sis anys que dura la primària. També les aules estan molt ben equipades, però no tenen en les mateixses aules els ordinadors.

Finalment, en la tercera part es mostra el model de Catalunya, en la que el director no té preparació especial, i on no es té en compte l'opinió dels alumnes perquè només es pensa en el millor per als mestres

A més el director, no es relaciona amb els alumnes, perquè només pensa en la gestió de l'escola i en la dels mestres, les notes o els resultats dels alumnes no tenen importància per a ells. A més l'avaluació és interna i necessita corporativisme.

En conclusió el que ens vol dir este vídeo, és que Catalunya hauria d'estar en una contínua busca per a trobar el seu propi model, el que més li convinga i el quemejor s'adapte a tots. El que vull dir amb això, és que no es tracta d'imitar a EUA o a Finlàndia, sinó de trobar el seu propi.

Per tant este vídeo, ens planteja una reflexió sobre el sistema educatiu a Catalunya, per a fer-los veure, que el que han de fer és buscar sempre el millor, tenint en compte que mai es poden quedar amb un model concret, perquè la societat és canviant, i sempre cal adaptar-se a ella buscant el millor.

"Com va la vida?"

• Com es titula el programa?

-El programa es titula: "Com va la vida?".

• De quin material és el got?

-El got és de plàstic.

• Què és el caganer? On es posa el caganer? 

-El caganer és un vellet que va de ventre, i es posa a un pam d'on està Jesus.

• Per què no convé posar el caganer en el lloc que li correspon?

-No convé posar-ho en el lloc que li correspon perquè fa pudor.

• Qui està a l'espera per a una operació de pròstata?

-El seu nebot de 10 anys està a l'espera d'una operació de pròstata.

• Quants amics té Buenafuente? Per què?

-Buenafuente té 3 amics.

• A què es dedica l'Eduard Punset?

-Eduard Punset és divulgador científic.

• Que no domina aquest home?

-Eduard Punset no domina la perruqueria.

• Segons Buenafuente, què li creix a Eduard Punset en comptes de cabell?

-A Eduard Punset li creix cotó.

• Què fa d'alçària en Pau Gasol?

-Pau Gasol fa 2'15 metres d'alçària.

• Quant de temps dura com a màxim la concentració humana?

-La concentració humana dura, com a màxim 21 minuts.

• Què fan els gossos que se'ns apega als humans?

-Els gossos ens apeguen els badalls.

• De qui podria tindre por un lleó?

-Un lleó pot tindre por de la seua sogra.

• De què serveix badallar, segons un estudi científic de la Universitat de Princeton?

-Badallar serveix per a refredar el cervell quan està calent.

• Què faria sense problema el Buenafuente en la secció de sexe del programa?

-Buenafuente es despullaria en la secció de sexe.

• Amb què compara el sexe?

-Buenafuente compara el sexe amb el futbol.

• Què pot fer el cervell involuntàriament en un enterrament?

-El cervell, de manera involuntària, pot cantar una cançó en un enterrament.

• Qui va per lliure respecte del cervell?

-El nervi òptic va per lliure respecte del cervell.

• Per què parla de Fernando Trueba?

-Buenafuente parla de Fernando Trueba perquè és guerxo.

• On pensa Buenafuente que segur que hi ha peatges?

-Buenafuente pensa que hi ha peatges en la mort.

• Quin és l'ésser viu més nombrós de la terra?

-Els éssers vius més nombrosos de la terra són els bacteris.

EL PLA DOCENT DELS DETERMINANTS DEMOSTRATIUS

Continguts:  els demostratius per a indicar la distancia en l’espai i el temps entre qui parla i el nom que determinen. 

Habilitats: expressió oral, recerca d’informació, millora de l’expressió (evitar la repetició de mots)

Actituds: actitud positiva davant la gramàtica en general.  

a)      Determinants demostratius.

a.1) Ha de concordar el gènere i el nombre del demostratiu amb el del mot al que acompanyen. Ex:  Aquell llibre, aquella cadira.

b)      S’ha de triar el demostratiu que més s’hi adiga. És a dir, hem de tenir em compte la proximitat o la llunyania del qui parla respecte del objecte del que parla. No és el mateix dir: aquesta cadira que aquella cadira.

c)       I per últim em de tindre en compte els demostratius que sempre funcionen com a pronoms: açò/això (proximitat), allò (llunyania), i els adverbials: ací/aquí (proximitat), allà/allí (llunyania)

Podem incorporar aquests continguts en activitats diverses:

1.       Fer una taula dividida en: ‘’mots masculins’’ i ‘’mots femenins’’ i fer targetes amb mots masculins i femenins. Amb açò, demanar als alumnes que col.loquen les targetes en el lloc corresponent.

2.       Posem tres llibres a diferent distància. Un el coloquem proper de la persona qui parla, un altre un poc més lluny i l’últim és el més lluny de tots. Així es com estudiem els demostratius: aquest llibre (el llibre es troba prop de l’emissor), eixe llibre (trobem el llibre més pròxim al receptor) i aquell llibre (el llibre està lluny de l’emissor i del receptor).

3.       Amb el mateix mode que l’anterior, però utilitzant  els demostratius que funcionen com a pronoms i els adverbials.  

4.       Una altra manera seria posar una corda d’una paret a l’altra de la classe. En ella, una X amb un ganxo. Aleshores, el mestre nomena un voluntari i li diu un demostratiu (de llunyania o de proximitat) i l’alumne ha de córrer el ganxo per la corda.

 Conclusió:

La finalitat d’aquestes activitats és que els alumnes utilitzen adequadament  de manera sistemàtica i automàtica el demostratiu correcte, sense haver de pensar-lo. A més, d’aquesta manera ho aprenen d’una manera dinàmica i divertida. 

ELS DETERMINANTS DEMOSTRATIUS

Els demostratius indiquen la distància en l'espai i el temps entre qui parla i el nom que determinen. 

Podem distingir dos tipus:

TIPUS DE DEMOSTRATIUS	MASC. SING.	MASC.PLUR.	FEM.SING	FEM.PLUR.
PROXIMITAT	Aquest	Aquests	Aquesta	Aquestes
LLUYANIA	Aquell	Aquells	Aquella	Aquelles.

També hi ha les formes este / esta / estos / estes i eixe / eixa / eixos / eixes, pròpies sobretot dels parlars valencians, que distingueixen la proximitat del qui parla (este), la proximitat del qui escolta (eixe) i la llunyania (aquell). 

Hi ha alguns demostratius que funcionen sempre com a pronoms:

—  açò / això (proximitat): Dóna-li açò de part meva. / No vull que faceu això.

—  allò (llunyania): Te n'has recordat d'allò que et vaig dir?

—  I es corresponen amb els demostratius adverbials següents:

—  ací / aquí (proximitat): Vine ací! / Seuré aquí, devora tu.

—  allà / allí (llunyania): Camina cap allà. / Vaig allí perquè vull veure allò de prop.

. 

"EL FACEBOOK", UNA EÏNA ¿ÚTIL?

 L’ensenyament s’adapta als temps i  a la societat en que es desenvolupa. Un exemple és el de l’ús a l’escola de les noves tecnologies. 

Però fer servir aquestes és un gran repte per a mestres i alumnes, a més de provocar gran desconfiança en els pares.

Per una banda, els mestres es troben amb grans dificultats a l’hora d’emprar-les a classe. En primer lloc, no han rebut cap formació per a aplicar-les a l’aula. Sols tenen uns coneixements bàsics d’informàtica. A més, les aules no estàn adaptades a aquestos canvis. Cosa que provoca que en lloc d’avançar les classes,  es retrasen i els mestres tinguen que tornar per uns moments al  ‘’model de classe tradicional’’, és a dir, amb apunts i fotocòpies.

Per una altra banda, els alumnes, associen el facebook amb entreteniment més que amb l’estudi. Però ells també opinen que emprar-lo trenca amb la monotonia de les classes i són més dinàmiques. Els seus pares, són més negats a aquestes tecnologies i no coneixen els seus avantatges.

Com a mestres i coneixedors de les noves tecnologies, veiem en aquestes una eïna molt útil a l’aula. Però en primer lloc deuriem de rebre una formació qualificada i  proporcionar als pares dels alumnes tota la informació necessaria per a conèixer el nou mecanisme d’ensenyament. I per últim creiem convenient combinar les noves tecnologies amb els mètodes tradicionals.

El bilingüisme no és sols conèixer una altra llengua.

Avui dia, la majoria de les persones controlen més d´un idioma, es a dir, són bilingües  ja que están capacitades per dominar dues llengues d´una manera igualitaria en diferents contexts comunicatius.

Lògicament, una persona bilingüe tindrà més ventajes per desenvolparse en la vida que una persona que no ho és. A més, segons diversos estudis les persones bilingües per natarulesa tenen el cervell més desenvolopat, no sols en contexts lingüístics sino, en la capacitat de respondre a certs estímuls de manera més automática que una persona que no ho és.

Encara que també es cert que una persona que no només controla una llegua poc adaptar-se també perfectament a la societat, doncs molta gent que per exemple sols domina el castellà a viscut tota una vida sinse preocupacions per saber sols un idioma. Però amb tot açò no em d´oblidar que una persona bilingüe està més capactitada per treballar al món laboral, per adaptar-se a altres societats, coneixent aquesta cultura i entenent a la resta de la gent.

Per exemple Catalunya el que vol és implantar el català en totes les escoles, no només pel fet de no pedre  l´idioma, sino per tindre més cultura, i que siga més reconegut l´idioma, perquè el català encara que parega que no, es un idioma que es parla en practicament tota la comunitat valenciana (encara que allò que esparle siga exactament valencià). El que pensé que es pretend aconseguir amb açò, es que la gent comencé a reconeixer altres idiomas, no sols el català, també el anglés, el francés, l`alemà, sense por a les dificultat, ni molt menys a altres cultures, perque el que hi ha que fer, es conéixer les riqueses del món, i ens perdem moltes coses, pel fet de sols conoixer un idioma.

Jo pensé que no cal saber tots els idiomas del món, però si per exemple elegir diversos, un a un, i anar aprenent-los poc a poco, perque no sols es aprendre un nou idioma, sino culturitzar-se y coneixer noves coses, tindre noves experiències, mitjançant convivències amb altra gent d`un altre país (les anomenades beques “Erasmus”) o altres fenomens d´inmersión lingüística per a favorir el bilingüisme  arreu del món.