Mestres 24x365?

En aquest text es pregunta si els Mestres pel fet de ser Mestres han de actuar al aula de la mateixa manera que a la seua propia casa.

Per exemple si una persona és fumadora, hauria de deixar de fumar devant els seus alumnes?

Si un mestre és masclista, hauria de actuar davant els seus alumnes per a que no se nádonaren?

Si un mestre és nazi, hauria dámagar els seus pensamentes al momento déxplicar aquestes teories als seus alumnes?

O si un mestre és racista, hauria de marginar als alumnes que no son de la seua cultura?

Al meu parer, aquesta quëstió es molt complicada i hauriem de reflexionar de diferents maners.

Por exemple, un mestre de primaria ha de tindre molta precaució amb el que fa davant del seus alumnes perquè els xiquets dáquesta edad són molt més influenciables que un xiquet de tretze anys. Quan  un xiquet està en la primaria normalment imita sempre tot el que fa el seu mestre perquè per a ell és un model d´home. Aleshores el mestre no hauria de tenir comportamentes impropis davant als seus alumnes, ja que aquestos xiuets són molt menuts.

Si es tractara d´un mestre d´institut que dóna clase a alumnes adolescents, el cas seria molt diferent. Els alumnes ja tenen una idea més formada sobre moltes qüestions i també saben que els Mestres de la mateixa manera que ells tenen una ida fora de clase. De totes maneras un adolescents també necesita una guía clara del que s´ha de fer, sobretot perquè en aquesta edad és quan més és tenen problemas de comportament.

Com a ultim exemple tenim el cas del profesor de la universitat. Un mestre d’universitat no té quasi responsabilitat sobre el comportament dels seus alumnes. Se suposa que els alumnes de la universitat estudien perquè volen fer-ho i no necessiten ajudes per a tindre una guia de valors perquè ja han de tenir clar el seu comportament en la vida.

Com a conclussió, crea que vosaltres teniu raó perquè un mestre té dret a la seua vida privada però ha de saber la influencia que té sobre els xiquets. Per tant no pot actuar de la mateixa manera en la seua casa que davant els seus alumnes. Aquest ha de tenir en compte uns valors que enssenyar als xiquets.

L'equipatge: ens n'anem de vacances!

• Segons l'àudio, quin temps atmosfèric ha fet al País Valencià els últims dies?
• El temps atmosfèric del País Valencià als últims dies va ser de pluges que van deixar més de 20 litres per metre quadrat a la comarca del comptat, i 32 litres per metre quadrat a la costera.
• I quin oratge pronostiquen per a dissabte?

• L'oratge millorarà en els últims dies, ja que s'està normalitzant.
• Qui s'endú més equipatge?
• Paula s'endú més equipatge que Daniel.
• Podries enumerar alguns dels objectes d'higiene personal que Paula estava alçant a la maleta?
• Els objectes d'higiene personal que Paula alça a la maleta són: l'eixugador, el bronzejador, la crema post-solar, l'esprai de màxima protecció per a Martí, el xampú, l'acondicionador, el sabó, el raspall de cabells i el de les dents, la bolseta de restauració, rímel, pintallavis, maquillatge, coloret, crema depilatòria, escuma, colònia, desodorant, pasta de les dents, talc, la cremeta de Martí, les tovalloletes humides i un paquet de volquers.
• I objectes i indumentària relacionada amb el turisme de platja?
• Paula portarà la tovallola de platja, el pareo marró i el blanc, els tres bikinis i el banyador.
• Què ha de comprar Daniel en Mercatrona?
• Daniel ha de comprar unes tovalloletes humides de viatge per a Martí, uns desodorants per a Paula i Daniel, dentifricis, seda dental i elixir.
• Quina paraula és sinònim d'aiguat?
• Pluja.
• Quin adjectiu serveix per a descriure un cel ple de núvols?
• Massa de precipitacions.
• Quina de les paraules esmentades és la peça de roba esportiva?
• El xandall.
• Què usaries per a eixugar els cabells?
• L'eixugador.
• Amb quina paraula es denomina una calor extrema?
• Calitja.
• Quina expressió es refereix a l'hora del capvespre?
• A la fi del dia.

Resposta als pares.

Estimat/da pare/mare

La seua carta em va cridar molt l´atenció. Jo, com a deure tinc el deure de respondre a la seua preocupació.

Per una banda, li puc tranquil.litzar perquè la universitat sí que es preocupa d´aspectes com la investigación, la innovació, etc. Això no canviarà mai, ja que es tracta de la base del nostre ensenyament.

D’una altra banda, al meu parer, vosté hauria de canviar  d´opinió. La societat mai es la mateïxa, els temps canvien i les circunstàncies també.

En l´actualitat, l’ensenyament no soles té com a objetiu els continguts docents, sinó també la trasmissió de valors: el profesor és un model per als seus alumnes i té el deure de transmetre`ls valors.

Com a conclusió, el que vull dir, és que allò que es pretén amb la introducció sistemática del femení, és el fet de mostrar el valor que actualmente la societat dóna a la dona.

Atentament. Lidia Zarco

Un reportatge que heu de veure.

Estimats pares i mares, tan sols volia recomanar-vos que véreu este vídeo perquè mostra una situació de què tots deuríem de ser conscients, i no ho som.

Hui en dia es malgasta molta menjar, i molts aliments, pensem que als nostres fills els falta menjar, i en realitat, al tindre tant, no saben que menjar o directament sempre mengen el mateix. A més per exemple, en els menjadors del col·legi, quan ixen famolencs, agafen una quantitat de menjar major a què en veritat mengen, només perqué tenen molta fam i pensan que tota la que agafen no és prou per a saciar-la, i encara que després la tiren no se senten culpables.

A més un altre problema està en el supermercat, on es malgasta molta menjar pel fet de que la seua data de caducitat és curta, d'algun defecte que tinga menjar que en veritat està en perfecte estat, o simplement perquè la caixa d'uns cereals s'ha rote un poc i per això la gent ja no la compra.

A més pense que tots havíem de col·laborar a frenar esta situació, reciclant d'alguna manera el menjar que es tira, perquè per exemple, com bé veureu hi ha un xic al final del vídeo, que busca discretament el menjar que els supermercats rebutja i que està en perfecte estat, i que tracta de reutilitzar.

Per favor, tan sols vull demanar-vos que vegeu este vídeo i que inculqueu als vostres fills que no juguen amb el menjar, perquè quan tireu quelcom que sobre, tan sols pensar en tots els xiquets del tercer mon, que no tenen cap a emportar-se a la boca, i que donarien tot pel que tirem diàriament

I només demane que penseu també, que amb tot el que es desprecia, podríem contribuir a canviar el món i ajudar a canviar esta situació alimentària

NOTES D'EDUCACIÓ, 30 MINUTS.

Aquest vidio parla dels models d`educació d`EUA, de Finlandia i de Catalunya, per el que des de el meu punt de vista està estructurats en tres parts.

En la primera parla del sistema o model educatiu d'EUA, on ressalta la importància dels directors, perquè aquests tenen un curs de preparació d`14 mesos abans d'exercir el seu lloc. Aquest model tracta de potenciar les capacitats dels alumnes, com la seua creativitat, perquè no empren llibres de text, perquè estos s'esforcen i treballen, i a més no sols potencien les seues capacitats sinó que tenen en compte no sols l'opinió del mestre sinó també la dels alumnes. A més les classes són de menys alumnes en què donen molta informació i estan més pendents d'ells, i també els professors, actualitzen diàriament un blog per a informar els pares sobre els seus fills

En la segona part, parla del model de Finlàndia, on els professors són seleccionats, per mitjà d'una prova, que només supera el 10% perquè trien als més preparats. L'escola i els llibres són gratuïts. La relació professor-alumne és més intima que en altres sistemes, perquè la professora menja amb els alumnes, i a més realitzen junt activitats com patinatge, música... També he de destacar que els assessors i especialistes estan amb els mateixos alumnes durant els sis anys que dura la primària. També les aules estan molt ben equipades, però no tenen en les mateixses aules els ordinadors.

Finalment, en la tercera part es mostra el model de Catalunya, en la que el director no té preparació especial, i on no es té en compte l'opinió dels alumnes perquè només es pensa en el millor per als mestres

A més el director, no es relaciona amb els alumnes, perquè només pensa en la gestió de l'escola i en la dels mestres, les notes o els resultats dels alumnes no tenen importància per a ells. A més l'avaluació és interna i necessita corporativisme.

En conclusió el que ens vol dir este vídeo, és que Catalunya hauria d'estar en una contínua busca per a trobar el seu propi model, el que més li convinga i el quemejor s'adapte a tots. El que vull dir amb això, és que no es tracta d'imitar a EUA o a Finlàndia, sinó de trobar el seu propi.

Per tant este vídeo, ens planteja una reflexió sobre el sistema educatiu a Catalunya, per a fer-los veure, que el que han de fer és buscar sempre el millor, tenint en compte que mai es poden quedar amb un model concret, perquè la societat és canviant, i sempre cal adaptar-se a ella buscant el millor.

"Com va la vida?"

• Com es titula el programa?

-El programa es titula: "Com va la vida?".

• De quin material és el got?

-El got és de plàstic.

• Què és el caganer? On es posa el caganer? 

-El caganer és un vellet que va de ventre, i es posa a un pam d'on està Jesus.

• Per què no convé posar el caganer en el lloc que li correspon?

-No convé posar-ho en el lloc que li correspon perquè fa pudor.

• Qui està a l'espera per a una operació de pròstata?

-El seu nebot de 10 anys està a l'espera d'una operació de pròstata.

• Quants amics té Buenafuente? Per què?

-Buenafuente té 3 amics.

• A què es dedica l'Eduard Punset?

-Eduard Punset és divulgador científic.

• Que no domina aquest home?

-Eduard Punset no domina la perruqueria.

• Segons Buenafuente, què li creix a Eduard Punset en comptes de cabell?

-A Eduard Punset li creix cotó.

• Què fa d'alçària en Pau Gasol?

-Pau Gasol fa 2'15 metres d'alçària.

• Quant de temps dura com a màxim la concentració humana?

-La concentració humana dura, com a màxim 21 minuts.

• Què fan els gossos que se'ns apega als humans?

-Els gossos ens apeguen els badalls.

• De qui podria tindre por un lleó?

-Un lleó pot tindre por de la seua sogra.

• De què serveix badallar, segons un estudi científic de la Universitat de Princeton?

-Badallar serveix per a refredar el cervell quan està calent.

• Què faria sense problema el Buenafuente en la secció de sexe del programa?

-Buenafuente es despullaria en la secció de sexe.

• Amb què compara el sexe?

-Buenafuente compara el sexe amb el futbol.

• Què pot fer el cervell involuntàriament en un enterrament?

-El cervell, de manera involuntària, pot cantar una cançó en un enterrament.

• Qui va per lliure respecte del cervell?

-El nervi òptic va per lliure respecte del cervell.

• Per què parla de Fernando Trueba?

-Buenafuente parla de Fernando Trueba perquè és guerxo.

• On pensa Buenafuente que segur que hi ha peatges?

-Buenafuente pensa que hi ha peatges en la mort.

• Quin és l'ésser viu més nombrós de la terra?

-Els éssers vius més nombrosos de la terra són els bacteris.

EL PLA DOCENT DELS DETERMINANTS DEMOSTRATIUS

Continguts:  els demostratius per a indicar la distancia en l’espai i el temps entre qui parla i el nom que determinen. 

Habilitats: expressió oral, recerca d’informació, millora de l’expressió (evitar la repetició de mots)

Actituds: actitud positiva davant la gramàtica en general.  

a)      Determinants demostratius.

a.1) Ha de concordar el gènere i el nombre del demostratiu amb el del mot al que acompanyen. Ex:  Aquell llibre, aquella cadira.

b)      S’ha de triar el demostratiu que més s’hi adiga. És a dir, hem de tenir em compte la proximitat o la llunyania del qui parla respecte del objecte del que parla. No és el mateix dir: aquesta cadira que aquella cadira.

c)       I per últim em de tindre en compte els demostratius que sempre funcionen com a pronoms: açò/això (proximitat), allò (llunyania), i els adverbials: ací/aquí (proximitat), allà/allí (llunyania)

Podem incorporar aquests continguts en activitats diverses:

1.       Fer una taula dividida en: ‘’mots masculins’’ i ‘’mots femenins’’ i fer targetes amb mots masculins i femenins. Amb açò, demanar als alumnes que col.loquen les targetes en el lloc corresponent.

2.       Posem tres llibres a diferent distància. Un el coloquem proper de la persona qui parla, un altre un poc més lluny i l’últim és el més lluny de tots. Així es com estudiem els demostratius: aquest llibre (el llibre es troba prop de l’emissor), eixe llibre (trobem el llibre més pròxim al receptor) i aquell llibre (el llibre està lluny de l’emissor i del receptor).

3.       Amb el mateix mode que l’anterior, però utilitzant  els demostratius que funcionen com a pronoms i els adverbials.  

4.       Una altra manera seria posar una corda d’una paret a l’altra de la classe. En ella, una X amb un ganxo. Aleshores, el mestre nomena un voluntari i li diu un demostratiu (de llunyania o de proximitat) i l’alumne ha de córrer el ganxo per la corda.

 Conclusió:

La finalitat d’aquestes activitats és que els alumnes utilitzen adequadament  de manera sistemàtica i automàtica el demostratiu correcte, sense haver de pensar-lo. A més, d’aquesta manera ho aprenen d’una manera dinàmica i divertida. 

ELS DETERMINANTS DEMOSTRATIUS

Els demostratius indiquen la distància en l'espai i el temps entre qui parla i el nom que determinen. 

Podem distingir dos tipus:

TIPUS DE DEMOSTRATIUS	MASC. SING.	MASC.PLUR.	FEM.SING	FEM.PLUR.
PROXIMITAT	Aquest	Aquests	Aquesta	Aquestes
LLUYANIA	Aquell	Aquells	Aquella	Aquelles.

També hi ha les formes este / esta / estos / estes i eixe / eixa / eixos / eixes, pròpies sobretot dels parlars valencians, que distingueixen la proximitat del qui parla (este), la proximitat del qui escolta (eixe) i la llunyania (aquell). 

Hi ha alguns demostratius que funcionen sempre com a pronoms:

—  açò / això (proximitat): Dóna-li açò de part meva. / No vull que faceu això.

—  allò (llunyania): Te n'has recordat d'allò que et vaig dir?

—  I es corresponen amb els demostratius adverbials següents:

—  ací / aquí (proximitat): Vine ací! / Seuré aquí, devora tu.

—  allà / allí (llunyania): Camina cap allà. / Vaig allí perquè vull veure allò de prop.

.